93 870 91 63 info@ergoadvocats.com

Catalunya ha estat la primera Comunitat Autònoma que ha legislat sobre les “unions estables de parella” incloent-se entre aquestes les unions tant heterosexuals com a les homosexuals.

Considera com “unió estable” la unió d’un home i una dona, majors d’edat que, sense impediment per a contreure matrimoni entre si, han conviscut com a mínim un període ininterromput de dos anys o han atorgat escriptura pública manifestant la voluntat d’acceptar l’aplicació de la llei, sent necessari que almenys un dels membres de la parella tingui veïnatge civil català. Aquest període de dos anys no s’exigeix si existeix descendència en comú.

La llei reconeix la llibertat del qui conviuen per a regular les seves relacions econòmiques i així poden pactar l’aplicació del règim de guanys sense que pugui aplicar-se automàticament si no ho acorden així.

A la fi de la convivència, ambdós membre de la parella podran pactar quin dels dos quedarà a cura dels fills, el règim de visites i la contribució al sosteniment dels mateixos (pensió d’aliments). En defecte d’aquest acord haurien d’acudir davant els jutjats i tribunals, sent necessària la intervenció del Ministeri Fiscal al tractar-se de mesures que afectar a menors d’edat.

L’extinció de la unió de convivència pot produir-se per les següents causes:

* Per comú acord.

* Per voluntat d’un dels membres de la parella que ha de ser notificada de forma fefaent (deixant constància de la mateixa) a l’altre.

* Per defunció d’un dels membres.

* Per separació de fet durant més d’un any.

* Per matrimoni d’un dels convivientes.

Mentre que per als casos de desavinences o ruptures matrimonials les lleis preveuen una sèrie de procediments judicials específics destinats a regular tant les relacions personals com econòmiques dels cònjuges entre si i respecte als fills, en el cas de les parelles de fet no succeïx del mateix: no existeixen procediments judicials específics que contemplin aquestes situacions.

En qualsevol dels casos sempre resulta convenient obtenir el consell d’un advocat sobre la conveniència o no d’iniciar les corresponents accions legals així com de les particularitats que pugui presentar el cas concret.