93 870 91 63 info@ergoadvocats.com

Existèixen supòsits en que es penalitza al deutor, que intencionadament causa la seva situació de insolvència, és a dir, la seva imposibilitat per fer front al pagament dels seus deutes.

Aquestes són les denominades insolvències punibles i es donen en diferènts suposits:

– Quan el deutor oculta els seus bens o els fa disminuir intencionadament el seu patrimoni amb la finalitat de que els seus creditors no puguin cobrar l’import dels seus deutes sobre els seus béns.

– Quan el deutor tracta d’evitar l’embarg dels seus béns o un procediment executiu realitzant un negoci en el que disposa dels seus béns.

– Quan el deutor tracta d’evitar fer front al pagament de la quantitat senyalada en concepte de responsabilitat civil derivada del delicte contraient obligacions o realitzant actes de disposició que facin disminuir el seu patrimoni amb la intenció de convertir-se en insolvent.

La insolvència punible està sancionada al Codi Penal a una pena de presó de 1 a 4 anys i multa de 12 a 24 mesos, que serà imposada en funció de la capacitat econòmica de l’imputat.

Cal tenir en compte que els responsables del delicte de insolvència punible quedan exents de responsabilitat penal i responen únicament de responsabililtat civil en el cas que es derivi la mateixa, si el delicte es comet entre cónjuges no separats legalment, o entre parents que siguin ascendents, descendents i germans o afins en primer grau si conviuen junts.

Per la seva banda, els responsables del delicte d’insolvència punible quedaran lliures de responsabilitat penal responent solament de la responsabilitat civil que si escau es derivi, i sempre que no existeixi violència ni intimidació, si el delicte es comet entre cònjuges no separats legalment o de fet, en procés judicial de separació, de divorci o nul·litat matrimonial o entre parents que siguin ascendents, descendents i germans per naturalesa o per adopció, o afins en primer grau si visquessin junts.

En aquests casos la circumstància de parentiu es converteix en una circumstància eximent de la responsabilitat penal. Aquest eximent no s’aplica a les persones estranyes que participin en el delicte.