LES MULTES DE TRÀNSIT

> Les infraccions de trànsit poden qualificar-se com greus, molt greus i lleus, les quals són sancionades de diferent forma, amb imports que varien segons la seva gravetat.

El procediment administratiu sancionador comença per la denúncia de la possible infracció realitzada pels agents de trànsit. Si l'autoritat deté el nostre vehicle per la comissió d'una infracció, ens farà lliurament d'un butlletí de denúncia. El fet que signem el butlletí no suposa la nostra conformitat amb els fets que es reflecteixin en el mateix, ni limita les possibilitats de recurs contra la infracció. 

El procediment es tramita d'ofici per l'Administració i es desenvolupa com a continuació s'exposa: 

* Fase d'Al·legacions: Des de la notificació de la denúncia se'ns concediran 15 dies per a formular al·legacions i proposar les proves que considerem oportunes. 

Les declaracions dels agents tenen valor probatori respecte dels fets denunciats i es presumeixen certes. Per a rebatre-les, podem proposar totes les proves que considerem necessàries per a mostrar que aquestes declaracions no són certes. 

* La prova: Una vegada proposada la prova, l'òrgan instructor podrà denegar-la per considerar-la innecessària o improcedent, denegació que haurà d'estar motivada. Contra la resolució que desestimi la pràctica de prova també podrà interposar-se recurs. 

* La resolució: Posa fi al procediment administratiu i, després de la valoració de la prova, estima si els fets denunciats constituïxen o no una infracció de trànsit i, si escau, la sanció que s'imposa. La resolució ha d'indicar de forma expressa si posa o no fi al procediment administratiu, els tipus de recursos que cap interposar contra la mateixa així com el termini i l'òrgan davant el qual han de presentar-se.

>amunt

Autorització de Residència Temporal per raons d'Arrelament Social

> Es podrà concedir una autorització de residència per raons d'arrelament social al treballador estranger que acrediti la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de tres anys, sempre que reuneixi els següents requisits: 

- Mancar d'antecedents penals a Espanya i en el seu país d'origen o d'anterior residència. 

- no tenir prohibida l'entrada a Espanya 

- tenir un contracte de treball signat per ell mateix i per l'empresari en el moment de la sol·licitud la durada de la qual no sigui inferior a un any, 

- acreditar vincles familiars amb altres estrangers residents, o presentar un informe que acrediti la seva inserció social emès per l'Ajuntament en el qual tingui el seu domicili habitual. L'ajuntament corresponent podrà recomanar que s'eximeixi a l'estranger de la necessitat de contar amb un contracte de treball, sempre que acrediti que conta amb mitjans de vida suficients. 

La concessió de l'autorització de residència temporal per arrelament, amb excepció de la que es concedeixi als menors d'edat, durà aparellada una autorització de treball a Espanya durant la vigència d'aquella. L'eficàcia de l'autorització concedida estarà condicionada a la posterior afiliació i alta del treballador en la Seguretat Social en el termini d'un mes des de la notificació realitzada al sol·licitant. Complerta la condició, l'autorització començarà el seu període de vigència. 

L'autorització de residència per raons d'arrelament haurà de ser sol·licitada personalment pel treballador estranger davant l'òrgan competent per a la seva tramitació acompanyant la documentació requerida. El termini de la resolució una vegada presentada la sol·licitud juntament amb la documentació, és d'un a tres mesos.

>amunt

LES COSTES JUDICIALS

> Les costes judicials, són certes despeses que es poden generar per la tramitació d’un procediment judicial, i que són pels següents conceptes: 

- Els honoraris d’Advocat i Procurador, quan sigui obligatòria la seva intervenció en el procediment. 

- La publicació d’anuncis o edictes, quan sigui obligatòria la seva inserció durant el procediment judicial. 

- Els honoraris dels perits que puguin intervenir. 

- Les certificacions, notes, i documents que es sol·licitin als Registres Públics. 

- Els aranzels de notaria. 

Davant la possibilitat d’iniciar un procediment judicial hem de tenir en compte la possibilitat que el Jutge pugui condemnar al pagament de les costes judicials en el supòsit que es perdi el judici, és a dir, a abonar l’import de les despeses que ha s’hagi generat en aquell procés a la part contraria. 

No obstant, s’ha de tenir en compte que si el condemnat a pagar les costes és beneficiari del dret a la assistència jurídica gratuïta, és a dir, que té advocat d’ofici, únicament estarà obligat a pagar-les si millora la seva situació econòmica dins del termini de tres anys comptats a partir de la finalització del procediment. 

Cada part ha d’abonar les despeses que vagi generant la seva defensa en el procediment, i la sentència que es dicti serà la que imposi les costes a la part que hagi perdut. 

No és habitual que els jutjats condemnin en costes en els procediments de família, com per exemple el divorci ni en els procediments laborals.

>amunt

SUCCESSIÓ SENSE TESTAMENT 

> No són pocs el casos en que alguna persona mora sense haver fet testament, és a dir sense aquell document on s’especifica qui ha de rebre els béns que formen part de la herència.

En aquests supòsits la llei estableix quin serà l’orde successori. En primer lloc heretaran els fills del causant ja siguin matrimonials, no matrimonials i adoptats, per dret propi, i els descendents d’aquest per dret de representació, sense perjudici del dret d’usdefruit vidual. Aquest dret d’usdefruit s’adquireix pel vidu o la viuda sobre tota l’herència en la successió abintestato del consort difunt.

D’altra banda el cònjuge supervivent succeirà al causant quant aquest mori sense fills ni descendents i falta també d’aquest ho faran els ascendents.  A falta de tots els anteriors succeiran els parents col·laterals.

Quan ens trobem en un supòsit de falta de testament, s’haurà de formalitzar una declaració d’hereus que es porta a terme davant el Notari del lloc on el causant tingués el seu últim domicili. Quan els hereus siguin germans, fills de germans o parents de grau més llunyà, la declaració d’hereus l’haurà de fer el jutge mitjançant un procediment judicial.

>amunt

LA DENÚNCIA PENAL

> La denúncia penal es la declaració que efectua una persona per posar en coneixement del Jutge, Ministeri Fiscal o la policia, uns fets que es considera que poden ser constitutius de delicte. La denúncia es presenta davant el Jutge d’Instrucció del lloc a on s’ha comès el delicte, davant el Fiscal o davant un funcionari de policia. 

A diferència de la querella, el denunciant no intervé personalment com a part acusadora en el desenvolupament del procediment penal. Els delictes que es poden denunciar poden ser de dos tipus; públics, els quals són perseguits d’ofici per les autoritats sense necessitat d’interposar cap denúncia o privats, que són aquells que només poden ser perseguits si s’interposa una denuncia penal per la persona o persones que piguin ser perjudicades. 

La denúncia es pot realitzar per escrit o verbalment davant el funcionari corresponent, personalment o per mitjà d’un representant amb poder especial. La denúncia ha d’estar signada per la persona denunciant. Si una persona denuncia uns fets que després resulten falsos, pot incorre en responsabilitat civil i penal. 

Si la denúncia es fa verbalment, l’autoritat que reculli la declaració, estendrà un acta que ha d’estar signada pel declarant i pel funcionari que pren la declaració. A l’acta sempre s’ha de fer constar les dades de la persona denunciant. S’explicaran de forma concreta els fets que es consideren delictius, la data en que van ocòrrer els mateixos, així com els danys i perjudicis causats. Potser que la mateixa es dirigeixi contra una persona determinada o be, pot denunciar-se un fet delictiu del qual es desconeix qui és l’autor. 

Normalment es fa entrega d’una còpia d’haver presentat la denúncia, i en cas contrari es pot sol·licitar. Un cop presentada la denúncia es procedirà a la comprobació de la veracitat dels fets denunciats. 

>amunt

EL CONCURS DE  PERSONA FÍSICA

> L’1 de setembre de l’any 2004 va entrar en vigor  la Llei Concursal que substituïa l’anterior legislació en matèria de suspensió de pagaments i fallides. La principal novetat introduïda per aquesta llei era la possibilitat que a part de les empreses, com havia sigut tradicional, també poguessin sol·licitar el concurs les persones físiques.

Això doncs la possibilitat que persones físiques es sotmetin a un concurs de creditors es troba ja regulada, tot i que a la pràctica el procediment te uns costos molt elevats i que suposa que moltes de les persones interessades en sotmetre’s al concurs no hi puguin accedir. 

D’altra banda, perquè el concurs sigui factible és necessari que la persona que es troba en situació d’insolvència tingui mecanismes per poder remuntar la situació, doncs el que es pot aconseguir amb el concurs es gestionar tots aquells crèdits que estan vençuts i que per tan són exigibles per tal de aconseguir demorar el pagament o fins i tot rebaixar en part les quantitats que es deuen.

En qualsevol cas, perquè aquest tipus de procediment fossi’n una realitat i estiguessin a l’abast de totes aquelles persones que passen per dificultats econòmiques caldria tenir una legislació més específica per a persones físiques i no sotmetre-les la mateix règim que les empreses.

>amunt

LES FALTES I LES SANCIONS A LA FEINA

> El treballador incorre en una falta quan incompleix de forma culpable les seves obligacions laborals.

Les empreses podran sancionar els incompliments laborals dels treballadors de conformitat a la graduació de les faltes i sancions que s'estableixi per a cada cas en el conveni col·lectiu aplicable al sector. 

La sanció depèn del tipus de falta comesa i així: 

* Per faltes lleus: Les sancions solen consistir en amonestacions i en suspensions d'ocupació i sou de fins a 2 dies. 

* Per faltes greus: Poden comportar suspensions d'ocupació i sou de fins a 20 dies. 

* Per faltes molt greus: Poden consistir en inhabilitacions per a l'ascens i en suspensions d'ocupació i sou que poden arribar a fins als 6 mesos de durada, trasllats a altre centre de treball i acomiadament. 

En cap cas podran imposar-se sancions que suposin la condemna a pagar una multa econòmica, o que redueixin les jornades de descans o les vacances que té dret el treballador. 

El treballador que no estigui conforme amb la sanció imposada, podrà impugnar-la davant la jurisdicció laboral en el termini de 20 dies des de la recepció de la comunicació escrita. 

Aquest termini s'interromprà per la presentació obligatòria de la papereta de conciliació davant el Servei de Mediació Arbitratge i Conciliació. 

Sempre resulta convenient obtenir el consell d'un advocat sobre la conveniència o no d'iniciar les corresponents accions legals i la forma de fer-lo en cada cas.

>amunt

RECLAMACIÓ PENSIÓ D’ALIMENTS

> Si per sentència de separació o divorci s’ha establert una pensió d’aliments a favor dels fills, o una pensió compensatòria, i el progenitor obligat al seu pagament no l’està liquidant, es pot reclamar la mateixa, ja sigui per via civil o per via penal: 

Via Civil: A la demanda s’han de justificar els impagaments per part del progenitor deutor, i sol·licitar una execució contra la quantitat total deguda, fixant els béns susceptibles de ser embargats, a l’objecte d’aconseguir el seu pagament, per exemple, mitjançant l’embargament de la seva nómina o altres béns que siguin de la seva titularitat. Pero únicament es poden reclamar les pensions corresponents al cinc anys anteriors a la interposició de la demanda. 

Via Penal: Quan el deutor deixa de pagar dos pensions consecutives, o quatre no consecutives, està incorrent en un delicte d’abandonament de familia, per la qual cosa es pot interposar una querella contra ell reclamant, com en la via civil, les pensions. Però en aquest cas es pot sol·licitar, a més, una pena d’entre tres mesos i un any de presó, o 24 mesos de multa. 

Una nova Llei aprovada pel Parlament crearà per primer cop un fons de garantia per cobrir l’impagament de pensions alimentàries i compensatòries. El fons funcionarà com a bestreta, tot i que encara no s'ha concretat la seva dotació econòmica, i el reglament que ho desenvoluparà haurà d'entrar en vigor en el 2009.

Els factors que es tenen en compte per a accedir al cobrament d'aquesta prestació estatal són els ingressos econòmics de la família, l'acreditació que s'ha instat l'execució de la sentència per a cobrar la pensió i la presentació d'una certificació expedida pel secretari judicial que acrediti el resultat infructuós d'aquesta execució. Aquest document no serà necessari en els casos urgents, és a dir, quan el progenitor amb la guarda i custòdia del menor sigui víctima de violència domèstica o els recursos no superin un límit mínim.

>amunt

LES PARELLES DE FET

> Catalunya ha estat la primera Comunitat Autònoma que ha legislat sobre les “unions estables de parella” incloent-se entre aquestes les unions tant heterosexuals com a les homosexuals. 

Considera com “unió estable” la unió d'un home i una dona, majors d'edat que, sense impediment per a contreure matrimoni entre si, han conviscut com a mínim un període ininterromput de dos anys o han atorgat escriptura pública manifestant la voluntat d'acceptar l'aplicació de la llei, sent necessari que almenys un dels membres de la parella tingui veïnatge civil català. Aquest període de dos anys no s'exigeix si existeix descendència en comú.

La llei reconeix la llibertat del qui conviuen per a regular les seves relacions econòmiques i així poden pactar l'aplicació del règim de guanys sense que pugui aplicar-se automàticament si no ho acorden així. 

A la fi de la convivència, ambdós membre de la parella podran pactar quin dels dos quedarà a cura dels fills, el règim de visites i la contribució al sosteniment dels mateixos (pensió d'aliments). En defecte d'aquest acord haurien d'acudir davant els jutjats i tribunals, sent necessària la intervenció del Ministeri Fiscal al tractar-se de mesures que afectar a menors d'edat. 

L'extinció de la unió de convivència pot produir-se per les següents causes:

* Per comú acord. 

* Per voluntat d'un dels membres de la parella que ha de ser notificada de forma fefaent (deixant constància de la mateixa) a l'altre. 

* Per defunció d'un dels membres. 

* Per separació de fet durant més d'un any. 

* Per matrimoni d'un dels convivientes. 

Mentre que per als casos de desavinences o ruptures matrimonials les lleis preveuen una sèrie de procediments judicials específics destinats a regular tant les relacions personals com econòmiques dels cònjuges entre si i respecte als fills, en el cas de les parelles de fet no succeïx del mateix: no existeixen procediments judicials específics que contemplin aquestes situacions. 

En qualsevol dels casos sempre resulta convenient obtenir el consell d'un advocat sobre la conveniència o no d'iniciar les corresponents accions legals així com de les particularitats que pugui presentar el cas concret.

>amunt

LA PENSIÓ COMPENSATÒRIA

> La pensió compensatòria s’estableix judicialment per reparar el desequilibri econòmic que pot produïr la ruptura matrimonial en un dels cónyuges. 

La pensió es constituïx per a compensar, per exemple, la dedicació d'un dels cònjuges a la cura de la llar i de la família durant la vigència del matrimoni o la seva col·laboració en l'activitat professional o empresarial del cònjuge.

La quantia de la pensió la fixa el jutge en funció dels ingressos i béns de la persona que ha de satisfer-la. No existeix en la legislació espanyola cap barem obligatori al que hagi d'ajustar-se el jutge a l'hora de fixar la pensió compensatòria. Pot, per tant, fixar la seva quantia concreta conforme al seu criteri, dintre dels marges de la llei. 

En principi no està o no té per què estar subjecta a un límit temporal sinó que la seva durada dependrà de la durada de la convivència i de la capacitat del beneficiari per a obtenir recursos econòmics propis que li situïn en un nivell de vida similar al que gaudia durant el matrimoni. 

En els procediments de divorci pot sol·licitar-se el manteniment de la pensió compensatòria establerta en la sentència de separació però, si aquesta no va ser reconeguda en el procediment de separació, no procedirà la seva fixació en el de divorci. 

La quantitat establerta en la sentència de separació o divorci s'actualitza tots els anys de conformitat a la variació que experimenti l'Índex de Preus al Consum que publica l'Institut Nacional d'Estadística. 

La quantia de la pensió pot ser modificada judicialment en aquells casos en els quals el beneficiari millora la seva situació econòmica o empitjora la de l'obligat al pagament. Aquestes mateixes circumstàncies poden conduir també a l'extinció de la pensió compensatòria. 

L'impagament de la pensió compensatòria, igual que el de pensió d'aliments, pot donar lloc a la comissió d'un delicte d'abandonament de família castigat amb pena de presó de 3 mesos a un any o multa de 6 a 24 mesos.

Sempre resulta convenient obtenir el consell d’un advocat qui, a la vista de les singularitats de cada cas, li informarà sobre la conveniència o no d’iniciar les corresponents accions legals.

>amunt

DECLARACIÓ DE LA RENTA

> Com cada any, el proper 1 de maig s’inicia el període de presentació de les Declaracions d’IRPF i Patrimoni, que finalitzarà el dia 30 de juny.

Recordem que, amb caràcter general, estàn obligades a presentar la Declaració de Renda les persones físiques que durant l’any 2007 van tenir la seva residència habitual a l’estat espanyol, amb l’excepció de les que van percebre exclussivament un o més dels següents tipus de rendes: 

1.- Rendiments íntegres del treball no superiors a 22.000 euros anuals, si procedeixen d’un sol pagador, o de 10.000 euros anuals si procedeixen de més d’un pagador, sempre que la suma de les quantitats percebudes del segon i restants pagadors superin la quantitat de 1.500 euros anuals. 

2.- Rendiments íntegres de capital mobiliari i guanys patrimonials sotmesos a retenció o ingrés a compte, no superiors en el seu conjunt a 1.600 euros anuals.

3.- Rendes immobiliàries imputades procedents de la titularitat d’immobles, rendiments de lletres del tresor i subvencions per a l’adquisició de vivendes de protecció oficial o de preu taxat, no superiors a 1.000 euros anuals.

Pel que fa a la Declaració de Patrimoni, que grava el patrimoni net del que siguin titulars les persones físiques a 31 de desembre, estàn obligades a presentar declaració de l’impost per obligació personal, aquelles persones que superin algun dels dos límits següents:

1.- Quan la seva base imposable , determinada d’acord amb les normes de valoració establertes per la Llei 19/1991 de 6 de juny, de l’Impost sobre el Patrimoni, superi els 108.200 euros en el cas de Catalunya (cal considerar que la vivenda habitual està exempta fins a un import màxim de 150.253,03 euros). Per les persones amb un grau d’incapacitat superior al 65%, el mínim exempt s’eleva a 216.400 euros.

2.- Quan, sense complir-se la condició anterior, el valor dels seus bens i drets sigui superior a 601.012,10 euros.

Destaquem que l’any 2007 s’ha produït una reforma fiscal, que constitueix un canvi en el model d’imposició i que aporta novetats ,entre d’altres, a la reducció per obtenció de rendiments de treball, trams de la tarifa, mínim personal i familiar, cobrament de dividends, productes d’estalvi, plans de pensions i plans d’estalvi sistemàtic, rendiments del capital immobiliari, deducció per inversió en vivenda habitual, etc...

>amunt

EL JUDICI DE FALTES

> El judici de faltes és un procediment penal ràpid i senzill, sense formalitats, que té per objecte l’enjudiciament de fets que revesteixen poca gravetat, que no són constitutius de delicte, sinó d’una falta penal. 

El procediment s’inicia mitjançant una denuncia, que pot estar interposada per un particular, o un atestat instruït pels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat. El judici de faltes es tramita davant els Jutjats d’Instrucció, i en el seu defecte, en els Jutjats de Pau del lloc en el que s’hagin comès els fets constitutius de falta.

Es tracta d’un procés que es conclou generalment en un sol acte, que es l’acte de la vista, i en la mateixa es ratifica la denuncia pel denunciant, i el denunciat explica la seva versió dels fets; es practiquen les proves que siguin convenients i s’exposen les conclusions quedant el judici pendent de dictar Sentencia. 

No és obligatòria la intervenció d’advocat i procurador, però tot i així és aconsellable la seva assistència a la vista per estar degudament assessorat, i poder tenir una correcta defensa, en el cas de ser denunciat, o efectuar una correcta acusació en el cas de ser denunciant.   

Contra la sentencia que dicti el Jutge es pot interposar recurs d’apel·lació en el termini de 5 dies des de la seva notificació y que serà resolt pel Jutjat superior jeràrquicament. Si la sentencia la va dictar el Jutjat de Pau serà resolt pel Jutjat d’Instrucció i si la va dictar el Jutjat d’Instrucció resoldrà el recurs l’Audiència Provincial corresponent. 

>amunt

SOCIETATS

> Cada cop és més habitual que quan una o varies persones pretén desenvolupar una activitat empresarial ho facin a través d’una societat mercantil i majoritàriament adoptant la forma de societat de responsabilitat limitada, coneguda per les sigles SL.

Si bé aquesta forma de desenvolupar la activitat empresarial a través d’una societat limitada es avantatjosa amb molts aspectes com pot ser la responsabilitat o la fiscalitat, hem de tenir en compte que tenen una regulació molt específica i que requereixen d’una administració i planificació acurada.

Un altre dels elements significatius de la societats mercantils és la figura de l’administrador. Sobre aquest càrrec recau l’administració del dia a dia i s’ha de portar a terme de la manera prevista en la legislació societària complint una sèrie d’obligacions, per contra, si aquest càrrec es desenvolupa amb falta de diligència i sense tenir en compte els obligacions marcades per la llei, pot tenir conseqüències molt greus per l’administrador com pot ser la derivació a qui ostenta el càrrec dels deutes que hagi assumit la societat, fins i tot, deutes de seguretat social i deutes amb l’administració tributària.

Així doncs, a la hora de desenvolupar una activitat econòmica cal veure quina és la forma societària que més s’escau a l’activitat, així com estudiar el grau de participació de cada soci, i nombrar, l’administrador tenint en compte la importància del càrrec.

>amunt

ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT

> Quan una persona es veu involucrada en un accident de trànsit com a conductor, el primer que cal fer és intentar arribar a un acord amb l’altre conductor implicat, per emplenar  “l’informe amistós d’accident”. D’altra banda, si no existeix acord respecte a les causes de l’accident, o els danys són d’especial rellevància, s’ha d’avisar la Policia Local o Mossos d’Esquadra.

Els agents elaboren el corresponent 'atestat', que servirà per determinar la responsabilitat de l’accident i reclamar la reparació dels danys soferts, bé de forma extrajudicial, bé iniciant les corresponents accions legals.

En el cas de ser víctima d’un accident de circulació i, independentment de la classe de danys que sofreixi (físics o personals, o materials), té dret a ser indemnitzat. La quantia de la indemnització dependrà del tipus de danys que s’hagin causat i el seu abast. Per sol·licitar que se li aboni l’esmentada indemnització, existeixen dues vies:

   * L'extrajudicial: Sense acudir a judici, es negocia amb la companyia asseguradora la quantia de la indemnització.

*  La judicial: S’obre en el cas que l’accident constitueixi un delicte o falta (via penal) o la companyia no ofereixi una indemnització adequada (via civil); en aquests supòsits serà necessari interposar una denúncia, dintre els sis mesos següents a l’accident, perquè es tramiti l’oportú procediment penal, o la demanda davant dels jutjats civils reclamant la quantitat que es consideri apropiada, disposant, en aquest cas, d'1 any per interposar la reclamació en via civil, aquest termini es computa des de que conclou la via penal.

Davant de la complexitat en la qual pot derivar un assumpte d’aquest tipus, és aconsellable exposar el cas a un advocat, el qual l’ assessorarà sobre la quantitat a reclamar pels danys soferts, la procedència d’iniciar o no accions judicials, així com totes aquelles qüestions que puguin estar relacionades amb el supòsit concret.

>amunt

COM PODEM RECLAMAR UN DEUTE

> Sovint, en les relacions comercials, sorgeixen problemes d’endarreriment en el pagament de factures, ja sigui per serveis prestats o  per materials entregats, convertint-se moltes vegades aquest endarreriment en definitiu i, per tant, en un incompliment de les obligacions. Doncs bé, si ens trobem en un supòsit així, el més recomanable és requerir al deutor de pagament a través algun mitjà amb el que pugem deixar constància de forma certa del requeriment efectuat, utilitzant normalment un burofax, ja que permet certificar el contingut amb caràcter probatori.

Un cop realitzat el requeriment, i  haver deixat un temps prudencial al deutor perquè acompleixi amb les seves obligacions, si persisteix en l’incompliment haurem d’exercir les accions civils que corresponguin. Aquesta reclamació es pot realitzar mitjançant un procés judicial anomenat monitori, dirigit especialment a reclamar deutes dineraris, vençuts i exigibles sempre i quant aquest deute no superi els 30.000 euros. Tal i com està establert aquest procés en la llei d’enjudiciament civil hauria de resoldre’s d’una forma molt més àgil que altres procediments, tot i que malauradament, en la pràctica no és sempre així.

En els casos en que, o bé per la quantia del deute, o per la naturalesa del mateix no pugem acudir al procés monitori haurem d’exercir les accions civils ordinàries previstes en la llei processal, que comportaran la realització de tot un procediment civil amb la celebració de judici i amb la necessitat d’intervenir obligatòriament amb advocat i procurador.

>amunt

LES MESURES DE PROTECCIÓ I SEGURETAT A LES VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

> Quant ens trobem amb un cas de violència domèstica, les víctimes, en el moment d’interposar la denúnica davant els cossos de seguretat o el jutge, el Ministeri Fiscal o el propi Jutge d’ofici, poden demanar una mesura de protecció. 

La mesura de protecció la dicta el jutge de guàrdia, en un termini màxim de 72 hores, desprès d’escoltar a víctima i denunciat per separat, quan existeixen indicis fundats d’un delicte de maltractes en l’àmbit familiar. S’entén que són víctimes d’aquest tipus de delicte les persones que hagin patit violència física o psíquica per part del seu cónjuge, ex cónjuge, o persona amb anàloga relació d’afectivitat. 

Els diferents tipus de mesures de protecció, que el Jutge pot acordar de forma acumulada o separadament, són: 

a) Mesures de tipus penal:  Es pot ordenar la sortida obligatòria de l’inculpat del domicili en que el ha estat convivint, i la prohibició de tornar al mateix. Tanmateix, el Jutge pot prohibir a l’inculpat que s’aproximi a la persona protegida, fet que implica la prohibició d’apropar-se a la mateixa en qualsevol lloc a on es trobi, així com apropar-se al seu domicili i lloc de treball.  El Jutge fixarà una distància mínima entre l’inculpat i la víctima que no es podrà sobrepassar establint també la prohibició que el denunciat es comuniqui amb la víctima o persones que s’indiqui.

b) Mesures civils cautelars, com l’atribució de l’ús del domicili familiar i la custodia dels fills de la víctima i l’establiment d’una pensió alimenticia al seu favor. Aquestes mesures estaran vigents durant 30 díes, temps que té la víctima per presentar la demanda de separació o divorci, on el Jutge decidirà si manté o no aquestes mesures. En alguns casos es pot arribar a ordenar la suspensió del règim de visites, de l’inculpat per violència de gènere, als seus fills.  

>amunt

QUAN L’INQUILÍ NO PAGA

> Quan algú és propietari d’un pis i es disposa a posar-lo a lloguer un dels temors principals que té és el fet que l’inquilí en un moment donat deixi de pagar les mensualitats.

Davant l’impagament de les rendes per part de l’inquilí, el propietari pot resoldre el contracte de lloguer a través de la via judicial, i recuperar així la possessió de la seva propietat, existint inclús la possibilitat d’obtenir el llançament de l’inquilí, és a dir, la seva expulsió de la finca per part de l’autoritat judicial, en el cas de que persisteixi en la seva actitud. 

El procediment de desnonament te una especialitat, i és la possibilitat de l’inquilí d’enervar l’acció. Si abans de la celebració del judici, l’inquilí paga a l’arrendador o posa a disposició del Jutjat l’import de les mensualitats que deu fins a aquell moment, provocarà la finalització del procediment i la possibilitat de que l’inquilí permanegui a la finca, tot i que, igualment, serà condemnat a pagar les costes del procediment. 

No obstant, no procedirà l’enervació quan l’inquilí ja hagués enervat l’acció en una ocasió anterior, i tampoc quan el propietari hagués requerit el pagament de les rentes a l’inquilí per qualsevol medi fefaent amb al menys dos messos d’antelació a la presentació de la demanda i no s’hagués efectuat el pagament de les quantitats degudes. 

En aquests casos, el més recomanable és actuar el més aviat possible per tal d’evitar que s’acumulin moltes mensualitat impagades, donat que els procediments de desnonament que es porten davant dels jutjats, en un gran nombre de casos, s’endarreixen, provocant que el propietari estigui mesos i mesos sense poder disposar del pis i sense cobrar els lloguers.

>amunt

DIVORCI EXPRESS

> Des del juliol de l’any 2005 va entrar en vigor, en el nostre país, la reforma legislativa en matèria de separacions i divorcis. La llei que regula el divorci va ser aprovada a l’any 1981 i aquesta va ser la seva primera reforma. L’objectiu d’aquesta reforma era que el procediment de divorci fos més ràpid i menys costos, i, en conseqüència, des de la seva entrada en vigor ha augmentat el nombre de divorcis en relació als anys anteriors. Per comunitats, Catalunya, Andalusia i Madrid van ser les que més demandes de divorci van presentar durant l’any passat. D’entre aquestes tres, els catalans són els que més demandes van registrar en aquest període. 

Una de les novetats més importants que presenta aquesta reforma es que s’elimina la necessitat de la separació prèvia per sol·licitar el divorci, i les parelles que vulguin divorciar-se ho podran fer un cop hagin transcorregut tres mesos des de la data del casament (abans d’aquesta reforma, els matrimonis havien d’esperar un any des de el casament per poder iniciar el procediment de separació).

En relació als fills, l’assumpte més controvertit ha estat el de la custodia compartida, ja que la llei permet ara que els fills puguin viure alternativament amb el pare o la mare. 

En tot cas, la celeritat amb la qual es pugui resoldre el procés de divorci estarà condicionada per les circumstàncies especifiques de cada cas, sent els punts més rellevants l’existència de fills i/o patrimoni en comú.   

>amunt

NOVES PENES PELS INFRACTORS

> Des del passat mes de desembre ha entrat en vigor la modificació del Codi Penal en matèria de trànsit, mitjançant el qual es consideren com a delicte alguna de les infraccions de trànsit més greus per tal de lluitar contra la conducció temerària. 

El conductor que dona positiu en un control d’alcoholèmia pot ser condemnat a penes de presó de tres a sis mesos o a una multa de sis a dotze mesos i treballs en benefici de la comunitat de 30 a 90 dies, a mes de la privació del dret a conduir vehicles de un a quatre anys. 

Amb aquesta nova legislació es castiga amb penes de presó actituds com conduir amb una taxa d’alcohol en aire aspirat superior a 0,60 mil·ligrams per litre d’aire respirat o 1,2 grams per litre en sang, així com circular a una velocitat superior a 60 Km/h a la permesa per via urbana. 

Aquesta modificació suposa que molts ciutadans, més de 400 en el primer mes d’aplicació, es vegin abocats a seguir procediments penals que poden comportar penes de presó iguals o superiors a les que es puguin imposar a delictes com l’abandonament de família, menors i incapaços. 

Per tant, davant aquesta situació i atenent a l’enduriment de les penes en matèria de seguretat vial, cal tenir en compte que en cas de reincidència en aquest tipus de delicte podria comportar l’ingrés en un centre penitenciari, i en tot cas la condemna per un delicte suposa la tinença d’antecedents penals.